OPINIÓ

LLUITAREM PER QUE ES FACI JUSTICIA DELS CRIMS DE "LESA HUMANITAT" DE 40 ANYS DE DICTADURA FEIXISTA D'EN FRANCO I EL SEUS COL.LABORADORS

EL PERISCOPI (II): COMENTARIS D'ESTIU
Després de “Ara què senyories”, convindria titular aquesta opinió com: “Contínua el festejo” -en el sentir que donem els humans.

Recapitulem:

Preacord de desbloqueig, entre els grups parlamentaris PSOE-IU-ICV, presentat com el “paradigma” d'una Llei de la Memòria, els continguts concrets ni es coneixen.

Ampli desplegament propagandístic, dirigit a convèncer de la bondat jurídica i social del paradigma. “il·legitimitat”, és gairebé el mateix que “il·legalitat”. “Almenys obre la porta a la reclamació individual i ala nul·litat”. Ningú ha sabut explicar de quina manera concreta.

Es treuen de la màniga una anomenada oficina, fiscalia…que resoldrà tots els problemes legals, presentats individualment. Es llança la idea, sense consultar amb els col·legis d'advocat, de posar advocats d'ofici als casos individuals, presentats en aquesta hipotètica oficina o fiscalia.

Es fa abstracció interessada del deure de l'Estat –és a dir, els poders executiu, legislatiu i judicial- en el Deure de Memòria: restitució, dignificació, consells sumaríssims i altres sentència, camps de concentració, fosses, desapareguts, exiliats, internats en camps d'extermini nazis….. Això és, declarar alt i clar la il·legalitat d'un règim, fruit d'un cop d'estat feixista i el suport incondicional del nazi-feixisme. Per a l'acte del qual –la il·legalitat- no hi ha paradigmes que valguin. És una actuació de l'Estat de Dret i punt.

Es passa per alt –o per baix- la condemnes internacionals: Nüeremberg, Nacions Unides. No se subscriure, en seva totalitat, la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat o els drets humans, que de manera continuïtat i sistemàtica ha conculcat el regim feixista de Franco.

Sessió del Congrés dels Diputats sobre Estat de la Nació, on s’escenifiquen les complicitats, les incongruència, els despropòsits, les posicions variables, de principis...I CIU-UD- que no pacta res amb IU-ICV, ni amb el Govern, entre d'altres coses per que ells són la tercera Espanya. (Cada cop es complica més l'afer).

Entre mitges, els casos Puig-Antich, amb nous elements probatoris, rebutjats pel Tribunal Suprem –això sí, per tres a dos-. O el de l'Audiència de Còrdoba, sobre el socialista Dorado Luque. Sembla mentida que es pugui parlar de fiscalia, oficina o despatxet especial, per a aquesta qüestions quan els jutges, més enllà de la seva ideologia, necessiten una llei, clara estructurada, per poder analitzar els casos. Sense que allò, no signifiqui, per la nostra part i a l’actualitat una al·lèrgia -desconfiança demostrada pels fets- sobre com la Justícia en general, administra aquestes qüestions.

La premsa, s'assenyala que IU està esperant senyals del Govern –no se si de fum- qui diu, el Govern, que tracta de convèncer a CIU-UD –o sigui a la tercera Espanya- que s'afegeixi a la llei ….Tampoc serà d'estranyar un Pacte del Palace –es més car com Hotel.

Per suposat les entitats de la Memòria Històrica -una minoría minoritaria d’acord amb què?- majoritariamet, aferrissadament, demanant, com mínim claredat i responsabilitat als parlamentaris i, en general ,responsabilitat i dignitat política davant les víctimes i el seu treball i una Llei Integral Justa i Reparadora.

Amb la Memòria Històrica no es pot regatejar com si fossi una catifa i estiguessin a un mercat. Aquesta política únicament condueixi a lleis de punt final, o alguna cosa que no té res a veure al el objectiu del “Deure de Memòria”.

Es un breu resum dels últims successos –greus successos- que tenen que veure amb la recuperació de la Memòria Històrica Democràtica i els principis i valors republicans.

Des de la humil talaia del meu periscopi, es veu mar grossa i ni gens ni mica de terra. O sigui la baralla política preelectoral, farà desaparèixer el tema de la Memòria Històrica. I per descomptat, res de Llei Integral, basada en la VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. Al menys amb aquest panorama: una democracia de baixa intensitat- herededa de la anomenada transició, amb unabona part de la dereta neofranquista -neofascista?-, la jerarquía eclesiástica i els poders fàctics –es pot ficar de tot, inclosos think tanks- a l'ofensiva. Tot això, sota el paraiguas de la corona monàrquica -que dóna molt de si, res, o gairebé res, avançarem en aquest i altres terrenys -ja sè que soc molt pessimista. O caldria tenir molts pebrots polítics, cosa que, al meu parer, escasseja en el mon polític actual.

I continuem descobrim fosses comuns, net i netes que demanen on son els seus avis ia avies...

No eixís no, companys i companyes, eixís no duren jugar. Les entitats memorialistes a la seva, continuar treballen per la recuperació de la veritat la dignitat i la justícia. Tenim camp per davant i setembre està al voltant de la cantonada.

Bon estiu, Salut y República

LA CMHDC NO ES FA RESPONSABLES DE LES OPINIOS DELS SEUS COL.LABORADORS/RES