PALAU SANT JORDI

INTERVENCIÓ GERMINAL BELIS, NEBOT DE JOAN PEIRÓ, PALAU SANT JORDI 21 OCTUBRE, "LA LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA"

Llegeixes; sens les opinions diferents dels que haurien de fer-la possible, i dels que volen ni sentir-ne parlar, i ara, es debatrà en el Congrés dels Diputats, la seva conveniència o no, i acabes desenganyat del tot per el que s’endevina que passarà. Res no passarà.

Soc de una família que va demanar la justícia possible de poder reintegrar al meu avi matern la dignitat que un judici sumaríssim li va prendre, junt amb la seva vida –el van afusellar al 1942- amb un simulacre de judici, amb arguments tergiversats interpretats al so que tocaven en aquelles calendes, i quan es demana, únicament la recuperació de la dignitat malmesa, després de mes de 60 anys dels fets, doncs no, dels 5 magistrats que jutgen el tema, 3 s’oposen a tot, i 2 volen recorre a mes altes instàncies perquè diuen que hi ha prou raons per concedir-la.

Doncs si, la Llei de la MEMÒRIA HISTÒRICA que en teoria hauria de fer possible els reconeixements dels errors i disbarats de la Dictadura, doncs acabarà com la majoria d’intents que s’han buscat, una i altre vegada, per fer honor als que van perdre la contesa civil i llur vida a continuació.

No hem d’abandonar la lluita, però tampoc creure en els miracles, i acceptant que el Govern es, en teoria, la autoritat que emet les lleis d’avui – no les d’ahir – és veies amb capacitat d’actualitzar una llei d’aquestes característiques, encara que mitjanament fos rectificant un percentatge fins i tot discret de tants abusos i disbarats doncs podríem encara esperar uns resultats admissibles.

Però tot apunta al contrari, doncs no sembla pas que el Govern d’avui – per tot el que es comenta, tant de dins com de fora – tingui la possibilitat d’afrontar els poders fàctics que en teoria haurien d’estar sotmesos al Govern democràticament elegit pel poble, però quin pes específic pesen més del que haurien de fer-ho, i el que els interessa bàsicament, no és una llei de la memòria històrica, sinó una llei de punt final de les de girem full i aquí no ha passat res.

Es una llàstima; reconèixer els errors comesos és un alliçonament que ens serveix per evitar-ne la repetició; negar-ho tot ens invita a la repetició.

Germinal Belis i Peiró
12 de desembre del 2006.