Manifest de repulsa a las declaracions del Tinent General Mena (PDF, 13k)
MANIFEST DE REPULSA A LES DECLARACIONS DEL T. GENERAL MENA I DE SOL·LICITUD DE
PRESA DE MESURES AL GOVERN ESPANYOL
Totes les Associacions signants d’aquest Manifest volem manifestar la nostra més ferma reprobació a lús i abús que el
Teniente General José Mena va fer, el passat divendres 6 de gener, de la nostra Constitució i de la vida en llibertat i
democràcia que la nostra Carta Magna regeix. El Teniente General José Mena presidia l’Acto del Día de la Pascua
Militar i, per la seva condició, a l’adreçar-se als presents en representació de S. M. el Rei, era evident que la seva
disertació hauria de tenir la categoria de discurs Institucional.
Entenent de manera interessada i malintencionada l’article 8 de la Constitució, Mena Aguado, a consciència, segons les
seves paraules, ha intervingut a un àmbit reservat al poder polític, intentant obrir una escletxa en la convivència pacífica
de les nacionalitats i regions que conformen l’Estat espanyol. Justament en un moment en el que la discussió de
l’Estatut de Catalunya, una vegada aprovat a la seu de la soberania catalana, el Parlament, amb prop del 90% de suport,
està on ha d’estar, segons la legislació vigent, a les Corts Generals de Madrid.
És preocupant que sigui un militar d’alt rang el que utilitzi l’esmentat article de la Constitució per posar sobre la taula
una clara amenaça, la intervenció de l’Exèrcit, sotmès al poder polític, en el cas que Catalunya, principalment,
sobrepassi, segons els seus criteris, els límits d’una Constitució aprovada pel poble espanyol i els límits de la qual són
els que el poble espanyol vulgui que siguin.
Ens preocupa també la falta de condemna contundent per part del Partido Popular davant d’una actitud clarament
anticonstitucional d’un dels caps de l’Exèrcit, limitant-se a declarar que és “el reflejo de la stuación que estamos
viviendo (sic)” donant com a natural que un alt comandament militar expressi una clara amenaça de caràcter colpista
contra el poder polític al que està sotmès.
Resulta inquietant que Mena Aguado realitzi aquestes declaracions en un acte públic castrense a dos mesos del seu pas a
la reserva. Davant d’això ens preguntem fins a quin punt ha sortit voluntari per a expressar el que determinats cercles
polítics de la dreta i dels militars estan pensant en veu baixa.
El cessament immediat i l’arrest de Mena Aguado per part del Govern no és res extraordinari, sinó el resultat lògic del
funcionament d’un Estat de Dret. Però la depuració de responsabilitats de Mena Aguado no han d’acabar amb un simple
arrest domiciliari de vuit dies i el seu passi fulminant a la reserva, sinó que cal que enmarcar-ho en el context d’unes
Fuerzas Armadas sotmeses al poder polític i, per tant, sol·licitem la màxima pena d’acord amb la gravetat del fet.
Les entitats que,des de diferents àmbits, treballem en la recuperació de la memòria històrica democràtica, hem repetit
infinitat de vegades que el coneixement d’aquesta memòria és imprescindible per a què la societat tingui una visió
ajustada de la història i que fets com els que van antecedir al cop militar i la pròpia Guerra Civil, no puguin tenir cabuda
mai més en una societat democràtica com la nostra.
A Barcelona 9 de gener de 2006
Signants:
Associació Catalana d’Expresos Polítics, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica
del Baix llobregat, Associació del Pont de la Llibertat de l’Hospitalet Antrifranquista, Associació per al
Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT, Associació Enrique Lister, Fundació Pere Ardiaca
PRESA DE MESURES AL GOVERN ESPANYOL
Totes les Associacions signants d’aquest Manifest volem manifestar la nostra més ferma reprobació a lús i abús que el
Teniente General José Mena va fer, el passat divendres 6 de gener, de la nostra Constitució i de la vida en llibertat i
democràcia que la nostra Carta Magna regeix. El Teniente General José Mena presidia l’Acto del Día de la Pascua
Militar i, per la seva condició, a l’adreçar-se als presents en representació de S. M. el Rei, era evident que la seva
disertació hauria de tenir la categoria de discurs Institucional.
Entenent de manera interessada i malintencionada l’article 8 de la Constitució, Mena Aguado, a consciència, segons les
seves paraules, ha intervingut a un àmbit reservat al poder polític, intentant obrir una escletxa en la convivència pacífica
de les nacionalitats i regions que conformen l’Estat espanyol. Justament en un moment en el que la discussió de
l’Estatut de Catalunya, una vegada aprovat a la seu de la soberania catalana, el Parlament, amb prop del 90% de suport,
està on ha d’estar, segons la legislació vigent, a les Corts Generals de Madrid.
És preocupant que sigui un militar d’alt rang el que utilitzi l’esmentat article de la Constitució per posar sobre la taula
una clara amenaça, la intervenció de l’Exèrcit, sotmès al poder polític, en el cas que Catalunya, principalment,
sobrepassi, segons els seus criteris, els límits d’una Constitució aprovada pel poble espanyol i els límits de la qual són
els que el poble espanyol vulgui que siguin.
Ens preocupa també la falta de condemna contundent per part del Partido Popular davant d’una actitud clarament
anticonstitucional d’un dels caps de l’Exèrcit, limitant-se a declarar que és “el reflejo de la stuación que estamos
viviendo (sic)” donant com a natural que un alt comandament militar expressi una clara amenaça de caràcter colpista
contra el poder polític al que està sotmès.
Resulta inquietant que Mena Aguado realitzi aquestes declaracions en un acte públic castrense a dos mesos del seu pas a
la reserva. Davant d’això ens preguntem fins a quin punt ha sortit voluntari per a expressar el que determinats cercles
polítics de la dreta i dels militars estan pensant en veu baixa.
El cessament immediat i l’arrest de Mena Aguado per part del Govern no és res extraordinari, sinó el resultat lògic del
funcionament d’un Estat de Dret. Però la depuració de responsabilitats de Mena Aguado no han d’acabar amb un simple
arrest domiciliari de vuit dies i el seu passi fulminant a la reserva, sinó que cal que enmarcar-ho en el context d’unes
Fuerzas Armadas sotmeses al poder polític i, per tant, sol·licitem la màxima pena d’acord amb la gravetat del fet.
Les entitats que,des de diferents àmbits, treballem en la recuperació de la memòria històrica democràtica, hem repetit
infinitat de vegades que el coneixement d’aquesta memòria és imprescindible per a què la societat tingui una visió
ajustada de la història i que fets com els que van antecedir al cop militar i la pròpia Guerra Civil, no puguin tenir cabuda
mai més en una societat democràtica com la nostra.
A Barcelona 9 de gener de 2006
Signants:
Associació Catalana d’Expresos Polítics, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica
del Baix llobregat, Associació del Pont de la Llibertat de l’Hospitalet Antrifranquista, Associació per al
Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT, Associació Enrique Lister, Fundació Pere Ardiaca
<< Home
[+/-] Tancar els comentaris