Manifest amical de la República 1931-2006 (PDF, 19k)
Llegir Més
01 agost 2006
[+/-] Tancar els comentaris
Reportatge sobre la Coordinadora per a la Memòria Històrica publicat a Canvi 16 (PDF, 348k)
Llegir Més
14 juny 2006
06 juny 2006
23 maig 2006
Declaració i resolució de L'Hospitalet (PDF, 37k)
DECLARACIÓ DE L’HOSPITALET
Per un Memorial Democràtic
Aquesta declaració, impulsada el passat mes de gener d’enguany, s’ha elaborat a partir del treball conjunt d’un grup ampli i representatiu d’associacions i entitats, les quals venen treballant des de fa anys en accions per a la recuperació de la memòria històrica, des de diferents àmbits locals i nacionals de Catalunya. La nostra declaració, que coincideix en el temps amb les noves propostes fetes des de l’Administració autonòmica catalana per a la creació d’un “Memorial Democràtic”, vol expressar quines són les orientacions generals de la nostra proposta per la Memòria Històrica.
Les associacions sotasignants d’aquesta declaració han constituït una “comissió pro-memorial” per impulsar i participar en les propostes de la Generalitat.
D’entre les conseqüencies socials, polítiques, econòmiques i culturals provocades per la dictadura del general Franco durant la seva llarguíssima existència –quatre dècades de manteniment en el poder i d’absència de llibertats-, voldriem remarcar-ne amb força tres aspectes :
1) La repressió, persecució i l’assassinat selectiu de dirigents polítics i socials i d’intel·lectuals, com també d’aquelles persones estigmatitzades per les autoritats amb el qualificatiu de “vençuts”.
2) La implantació del terror franquista mitjançant el desplegament de la violència política i els aparells repressius de l’Estat, que va deixar una emprempta profunda en la societat espanyola. Un dels seus objectius va ser el de desterrar de la memòria col·lectiva l’experiència republicana dels anys trenta.
3) La permanència de la por i del silenci al llarg de les dècades que van seguir durant les quals el règim va mantenir un menyspreu absolut pels drets humans i les llibertats civils.
Aquesta utilització massiva a la repressió que el règim franquista va dur a terme ha tingut efectes en la memòria col·lectiva de la nostra societat. Ha fixat i transmés una imatge de la guerra civil i del règim, de la qual queden excloses les experiències dels perdedors de la guerra civil, i que han estat distorsionades, sovint silenciades i en algunes ocasions objecte d’un oblit voluntari sistemàtic per part dels representants dels poders públics. Cal dir ben clar que l’anomenat “Alzamiento Nacional” del 18 de juliol del 1936 va ser un cop d’estat en contra del govern democràtic de la IIa República i que el seu fracàs va encendre una guerra civil a Espanya. Tanmateix és necessari qüestionar profundament, etiquetes o qualificatius com “la Era de Franco” que apareix en els llibres de text i que no són altra cosa que eufemismes; els estudiants tenen dret a saber que “allò” no va ser una “Era” sinò una llarga i duríssima dictadura.
Per tot això és necessari contribuir en l’estímul d’un nou corrent social que neix avui de la societat civil i que probablement té alguna de les seves arrels en els anys de la transició política espanyola, i que té per objectiu el de treballar en la recuperació de la memòria col·lectiva.
Un treball que només pot ser col·lectiu, en el que el teixit associatiu i les iniciatives personals que van sorgint a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, es relacionin i cooperin amb les Universitats, els Arxius, els Museus, les Institucions públiques i privades que, des de fa anys, ja van tirant endavant aquest tipus de projecte dins de programes d’investigació.
Es només a partir de la suma del treball de tots, que es podrà dur a terme la difusió de la memòria democràtica, això sí, partint d’un rigorós coneixement del passat que no tingui la finalitat de jutjar sinò la de comprendre uns fets que són part de la nostra història col·lectiva, en el sentit de fomentar l’enfortiment dels valors que han de conformar una cultura cívica. Aquesta cultura ciutadana cal defensar-la i donar-li solidesa amb l’aportació de les veus i les experiències de tots aquells a qui la política de la dictadura volgudament va intentar enterrar. No es tracta doncs d’oblidar o de perdonar, es tracta de conèixer i de comprendre per tal de fer possible la convivència en llibertat.
Això dit, cal divulgar el fet de que hi ha persones (no tantes com voldriem) reunides en associacions diverses, que estan desenvolupant des de fa anys una valuosa activitat a Catalunya i en altres llocs d’Espanya, que tenen entre els seus objectius la recuperació de la memòria col·lectiva d’un periode recent de la història contemporània.
Per recuperar l’esmentada “memòria social“ que s’ha volgut condemnar a l’oblit, algunes entitats plenament reconegudes, el nom de les quals figura al final d’aquesta “Declaració”, han iniciat accions d’investigació i de difusió. L’insuficient contacte i intercanvi entre aquestes associacions i la poca coordinació de les seves activitats i manifestacions és un malbaratament d’esforços malgrat grans sacrificis i un cost que l’altruïsme dels seus protagonistes, pot dificilment suportar. Tanmateix fóra del tot aconsellable que sense que cap de les associacions existents al·ludides perdés la seva autonomia, s’aconseguís seriosament impulsar les relacions entre elles, sobretot en el terreny de la investigació.
Concretament sobre aquest punt, i feta la reflexió adequada, algunes associacions ja han formulat el desig de que entre les entitats que ho considerin útil i necessari, hi hagin trobades periòdiques que permetin intercanviar experiències, dissenyar i impulsar accions conjuntes definides de comú acord, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
Referent a la memòria històrica volem insistir sobre algunes de les propostes que d’una manera o altra ens afecten a tots:
1) Pel que fa Catalunya, cal implicar la Generalitat per a que, sota la seva responsabilitat, impulsi la creació d’un ens declarat d’interés públic que tingui capacitat d’aglutinar tots els elements que puguin intervenir en la investigació i la difusió de la veritat sobre aquest període, relativament recent de la nostra història contemporània, del qual en han volgut desposseïr i que avui encara està per aprofundir.
2) D’acord amb les institucions democràtiques i especialment amb les entitats de caire acadèmic i cultural, que es prenguin totes les mesures que calguin, per a que el coneixement de la història recent i en especial el referent a la guerra civil, els seus antecedents, el franquisme i la transició, esdevingui un dret per a tot ciutadà o ciutadana que el vulgui exercir i per a que ningú interposi cap obstacle davant d’aquest dret cívic tant si emana d’institucions com si procedeix d’influències polítiques.
3) Que tota institució pública sigui nacional, autonòmica o local, estigui disposada a col·laborar en la realització d’aquest projecte d’interés públic que és la Memòria històrica i democràtica, i que cadascuna dins del seu àmbit propi emprengui les accions necessàries per a la recuperació d’aquesta memòria.
17 de gener del 2004
Signen el present document:
Associació Catalana d’Expresos Polítics
Associació d’Exinternats del Franquismo a Catalunya
Associació Enrique Lister
Assoc. per la Recuperació de la Memoria Històrica de Catalunya ARMMHC
Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
FFREE. Fils e Filles de Republiquens Espagnols et Enfants de l’Exode
Fundació Cipriano Garcia -/ Arxiu Històric de CCOO de Catalunya
Grup de Recerca de la Memoria Històrica de Mataró
Pont de la Llibertat / Hospitalet Antifranquista
Institut per a la Memòria Històrica
FCIM.- Fundació Catalana Investigacions Marxistes
« Les Dones del 36 »
La Gavilla Verde
Amical d’Antics Guerrilers Espanyols a França
Grup de Recerca de l’êpoca franquista.- Sant Feliu de Guixols
Fundació Pere Ardiaca
Resolució de la Comissió Pro memorial respecte al Memorial Històric i Democràtic.
Davant de l’interès i adhesió que la Declaració d’Hospitalet ha suscitat entre el associacionisme progressista i en general entre la ciutadania, hem redactat aquesta resolució com a declaració, ja que els notables esdeveniments que han succeït des de la seva presentació el mes de gener d’enguany fan aconsellable afegir certes precisions, sempre seguint l’esperit i significat de la Declaració.
El fet és de que la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, de forma oficial i directament a les associacions, en reunió del 2 de juny d’enguany, hagi anunciat la seva intenció, desprès del corresponent estudi i projecte, de presentar al Parlament una llei de creació d’una institució de dret públic dedicada a la Memòria Històrica. Amb aquesta iniciativa assumeix plenament un vell, legítim i valuós desig que de la retrobada democràcia esperàvem després de 25 anys. És la primera de les propostes que expressem en la Declaració d’Hospitalet, fet del que tenim que felicitar-nos tots plegats.
Hem de remarcar amb més força si cal, la necessitat i el dret per a la participació activa en el projecte per part de les entitats signants de la Declaració.
Un altre tema a afegir i reafirmar, és la pertinença de tota la ciutadania sense excepcions a tot allò que expressa la Declaració.
També reiterar la vocació de territorialitat que per a nosaltres està obligat a tenir el projecte, és a dir: estès a tota Catalunya i el Roselló i si escau amb referència a tots els llocs a on es van produir fets rellevants de la nostra lluita antifranquista, per la democràcia i dret sels nacionals, especialment València i Mallorca.
Per tant, a data d’avui, els signataris actuals de la Declaració, adoptem la present resolució amb la intenció de completar la mateixa i que compren els punts següents:
1.- Que el projecte sigui l’espai on totes, institucions, associacions i personalitats que ho desitgin puguin participar en la creació i desenvolupament del Memorial. Per això cal trobar els canals de participació activa, des de la implicació directa fins les tasques vitals de recollida d’informació. Això significa que la Generalitat té que facilitar aquests canals de forma que el projecte ens condueixi a una obra realment col·lectiva.
2.- Aquest projecte té que recollir les valuoses experiències de recerca i testimoni efectuades des dels diversos àmbits, tant acadèmics, privats o associatius i dels mitjans de comunicació com TV3, per integrar-los en el projecte definitiu.
3.- El projecte te que estar a l’abast de tot el territori català i del Roselló, doncs cal evitar la sensació de la centralització barcelonina i amb la presència real o virtual a tots els llocs on s’hagin donat fets de la lluita antifranquista amb participació de catalans.
15 de juny de 2004.
Per un Memorial Democràtic
Aquesta declaració, impulsada el passat mes de gener d’enguany, s’ha elaborat a partir del treball conjunt d’un grup ampli i representatiu d’associacions i entitats, les quals venen treballant des de fa anys en accions per a la recuperació de la memòria històrica, des de diferents àmbits locals i nacionals de Catalunya. La nostra declaració, que coincideix en el temps amb les noves propostes fetes des de l’Administració autonòmica catalana per a la creació d’un “Memorial Democràtic”, vol expressar quines són les orientacions generals de la nostra proposta per la Memòria Històrica.
Les associacions sotasignants d’aquesta declaració han constituït una “comissió pro-memorial” per impulsar i participar en les propostes de la Generalitat.
D’entre les conseqüencies socials, polítiques, econòmiques i culturals provocades per la dictadura del general Franco durant la seva llarguíssima existència –quatre dècades de manteniment en el poder i d’absència de llibertats-, voldriem remarcar-ne amb força tres aspectes :
1) La repressió, persecució i l’assassinat selectiu de dirigents polítics i socials i d’intel·lectuals, com també d’aquelles persones estigmatitzades per les autoritats amb el qualificatiu de “vençuts”.
2) La implantació del terror franquista mitjançant el desplegament de la violència política i els aparells repressius de l’Estat, que va deixar una emprempta profunda en la societat espanyola. Un dels seus objectius va ser el de desterrar de la memòria col·lectiva l’experiència republicana dels anys trenta.
3) La permanència de la por i del silenci al llarg de les dècades que van seguir durant les quals el règim va mantenir un menyspreu absolut pels drets humans i les llibertats civils.
Aquesta utilització massiva a la repressió que el règim franquista va dur a terme ha tingut efectes en la memòria col·lectiva de la nostra societat. Ha fixat i transmés una imatge de la guerra civil i del règim, de la qual queden excloses les experiències dels perdedors de la guerra civil, i que han estat distorsionades, sovint silenciades i en algunes ocasions objecte d’un oblit voluntari sistemàtic per part dels representants dels poders públics. Cal dir ben clar que l’anomenat “Alzamiento Nacional” del 18 de juliol del 1936 va ser un cop d’estat en contra del govern democràtic de la IIa República i que el seu fracàs va encendre una guerra civil a Espanya. Tanmateix és necessari qüestionar profundament, etiquetes o qualificatius com “la Era de Franco” que apareix en els llibres de text i que no són altra cosa que eufemismes; els estudiants tenen dret a saber que “allò” no va ser una “Era” sinò una llarga i duríssima dictadura.
Per tot això és necessari contribuir en l’estímul d’un nou corrent social que neix avui de la societat civil i que probablement té alguna de les seves arrels en els anys de la transició política espanyola, i que té per objectiu el de treballar en la recuperació de la memòria col·lectiva.
Un treball que només pot ser col·lectiu, en el que el teixit associatiu i les iniciatives personals que van sorgint a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, es relacionin i cooperin amb les Universitats, els Arxius, els Museus, les Institucions públiques i privades que, des de fa anys, ja van tirant endavant aquest tipus de projecte dins de programes d’investigació.
Es només a partir de la suma del treball de tots, que es podrà dur a terme la difusió de la memòria democràtica, això sí, partint d’un rigorós coneixement del passat que no tingui la finalitat de jutjar sinò la de comprendre uns fets que són part de la nostra història col·lectiva, en el sentit de fomentar l’enfortiment dels valors que han de conformar una cultura cívica. Aquesta cultura ciutadana cal defensar-la i donar-li solidesa amb l’aportació de les veus i les experiències de tots aquells a qui la política de la dictadura volgudament va intentar enterrar. No es tracta doncs d’oblidar o de perdonar, es tracta de conèixer i de comprendre per tal de fer possible la convivència en llibertat.
Això dit, cal divulgar el fet de que hi ha persones (no tantes com voldriem) reunides en associacions diverses, que estan desenvolupant des de fa anys una valuosa activitat a Catalunya i en altres llocs d’Espanya, que tenen entre els seus objectius la recuperació de la memòria col·lectiva d’un periode recent de la història contemporània.
Per recuperar l’esmentada “memòria social“ que s’ha volgut condemnar a l’oblit, algunes entitats plenament reconegudes, el nom de les quals figura al final d’aquesta “Declaració”, han iniciat accions d’investigació i de difusió. L’insuficient contacte i intercanvi entre aquestes associacions i la poca coordinació de les seves activitats i manifestacions és un malbaratament d’esforços malgrat grans sacrificis i un cost que l’altruïsme dels seus protagonistes, pot dificilment suportar. Tanmateix fóra del tot aconsellable que sense que cap de les associacions existents al·ludides perdés la seva autonomia, s’aconseguís seriosament impulsar les relacions entre elles, sobretot en el terreny de la investigació.
Concretament sobre aquest punt, i feta la reflexió adequada, algunes associacions ja han formulat el desig de que entre les entitats que ho considerin útil i necessari, hi hagin trobades periòdiques que permetin intercanviar experiències, dissenyar i impulsar accions conjuntes definides de comú acord, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
Referent a la memòria històrica volem insistir sobre algunes de les propostes que d’una manera o altra ens afecten a tots:
1) Pel que fa Catalunya, cal implicar la Generalitat per a que, sota la seva responsabilitat, impulsi la creació d’un ens declarat d’interés públic que tingui capacitat d’aglutinar tots els elements que puguin intervenir en la investigació i la difusió de la veritat sobre aquest període, relativament recent de la nostra història contemporània, del qual en han volgut desposseïr i que avui encara està per aprofundir.
2) D’acord amb les institucions democràtiques i especialment amb les entitats de caire acadèmic i cultural, que es prenguin totes les mesures que calguin, per a que el coneixement de la història recent i en especial el referent a la guerra civil, els seus antecedents, el franquisme i la transició, esdevingui un dret per a tot ciutadà o ciutadana que el vulgui exercir i per a que ningú interposi cap obstacle davant d’aquest dret cívic tant si emana d’institucions com si procedeix d’influències polítiques.
3) Que tota institució pública sigui nacional, autonòmica o local, estigui disposada a col·laborar en la realització d’aquest projecte d’interés públic que és la Memòria històrica i democràtica, i que cadascuna dins del seu àmbit propi emprengui les accions necessàries per a la recuperació d’aquesta memòria.
17 de gener del 2004
Signen el present document:
Associació Catalana d’Expresos Polítics
Associació d’Exinternats del Franquismo a Catalunya
Associació Enrique Lister
Assoc. per la Recuperació de la Memoria Històrica de Catalunya ARMMHC
Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
FFREE. Fils e Filles de Republiquens Espagnols et Enfants de l’Exode
Fundació Cipriano Garcia -/ Arxiu Històric de CCOO de Catalunya
Grup de Recerca de la Memoria Històrica de Mataró
Pont de la Llibertat / Hospitalet Antifranquista
Institut per a la Memòria Històrica
FCIM.- Fundació Catalana Investigacions Marxistes
« Les Dones del 36 »
La Gavilla Verde
Amical d’Antics Guerrilers Espanyols a França
Grup de Recerca de l’êpoca franquista.- Sant Feliu de Guixols
Fundació Pere Ardiaca
Resolució de la Comissió Pro memorial respecte al Memorial Històric i Democràtic.
Davant de l’interès i adhesió que la Declaració d’Hospitalet ha suscitat entre el associacionisme progressista i en general entre la ciutadania, hem redactat aquesta resolució com a declaració, ja que els notables esdeveniments que han succeït des de la seva presentació el mes de gener d’enguany fan aconsellable afegir certes precisions, sempre seguint l’esperit i significat de la Declaració.
El fet és de que la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, de forma oficial i directament a les associacions, en reunió del 2 de juny d’enguany, hagi anunciat la seva intenció, desprès del corresponent estudi i projecte, de presentar al Parlament una llei de creació d’una institució de dret públic dedicada a la Memòria Històrica. Amb aquesta iniciativa assumeix plenament un vell, legítim i valuós desig que de la retrobada democràcia esperàvem després de 25 anys. És la primera de les propostes que expressem en la Declaració d’Hospitalet, fet del que tenim que felicitar-nos tots plegats.
Hem de remarcar amb més força si cal, la necessitat i el dret per a la participació activa en el projecte per part de les entitats signants de la Declaració.
Un altre tema a afegir i reafirmar, és la pertinença de tota la ciutadania sense excepcions a tot allò que expressa la Declaració.
També reiterar la vocació de territorialitat que per a nosaltres està obligat a tenir el projecte, és a dir: estès a tota Catalunya i el Roselló i si escau amb referència a tots els llocs a on es van produir fets rellevants de la nostra lluita antifranquista, per la democràcia i dret sels nacionals, especialment València i Mallorca.
Per tant, a data d’avui, els signataris actuals de la Declaració, adoptem la present resolució amb la intenció de completar la mateixa i que compren els punts següents:
1.- Que el projecte sigui l’espai on totes, institucions, associacions i personalitats que ho desitgin puguin participar en la creació i desenvolupament del Memorial. Per això cal trobar els canals de participació activa, des de la implicació directa fins les tasques vitals de recollida d’informació. Això significa que la Generalitat té que facilitar aquests canals de forma que el projecte ens condueixi a una obra realment col·lectiva.
2.- Aquest projecte té que recollir les valuoses experiències de recerca i testimoni efectuades des dels diversos àmbits, tant acadèmics, privats o associatius i dels mitjans de comunicació com TV3, per integrar-los en el projecte definitiu.
3.- El projecte te que estar a l’abast de tot el territori català i del Roselló, doncs cal evitar la sensació de la centralització barcelonina i amb la presència real o virtual a tots els llocs on s’hagin donat fets de la lluita antifranquista amb participació de catalans.
15 de juny de 2004.
Llegir Més
Manifest de repulsa a las declaracions del Tinent General Mena (PDF, 13k)
MANIFEST DE REPULSA A LES DECLARACIONS DEL T. GENERAL MENA I DE SOL·LICITUD DE
PRESA DE MESURES AL GOVERN ESPANYOL
Totes les Associacions signants d’aquest Manifest volem manifestar la nostra més ferma reprobació a lús i abús que el
Teniente General José Mena va fer, el passat divendres 6 de gener, de la nostra Constitució i de la vida en llibertat i
democràcia que la nostra Carta Magna regeix. El Teniente General José Mena presidia l’Acto del Día de la Pascua
Militar i, per la seva condició, a l’adreçar-se als presents en representació de S. M. el Rei, era evident que la seva
disertació hauria de tenir la categoria de discurs Institucional.
Entenent de manera interessada i malintencionada l’article 8 de la Constitució, Mena Aguado, a consciència, segons les
seves paraules, ha intervingut a un àmbit reservat al poder polític, intentant obrir una escletxa en la convivència pacífica
de les nacionalitats i regions que conformen l’Estat espanyol. Justament en un moment en el que la discussió de
l’Estatut de Catalunya, una vegada aprovat a la seu de la soberania catalana, el Parlament, amb prop del 90% de suport,
està on ha d’estar, segons la legislació vigent, a les Corts Generals de Madrid.
És preocupant que sigui un militar d’alt rang el que utilitzi l’esmentat article de la Constitució per posar sobre la taula
una clara amenaça, la intervenció de l’Exèrcit, sotmès al poder polític, en el cas que Catalunya, principalment,
sobrepassi, segons els seus criteris, els límits d’una Constitució aprovada pel poble espanyol i els límits de la qual són
els que el poble espanyol vulgui que siguin.
Ens preocupa també la falta de condemna contundent per part del Partido Popular davant d’una actitud clarament
anticonstitucional d’un dels caps de l’Exèrcit, limitant-se a declarar que és “el reflejo de la stuación que estamos
viviendo (sic)” donant com a natural que un alt comandament militar expressi una clara amenaça de caràcter colpista
contra el poder polític al que està sotmès.
Resulta inquietant que Mena Aguado realitzi aquestes declaracions en un acte públic castrense a dos mesos del seu pas a
la reserva. Davant d’això ens preguntem fins a quin punt ha sortit voluntari per a expressar el que determinats cercles
polítics de la dreta i dels militars estan pensant en veu baixa.
El cessament immediat i l’arrest de Mena Aguado per part del Govern no és res extraordinari, sinó el resultat lògic del
funcionament d’un Estat de Dret. Però la depuració de responsabilitats de Mena Aguado no han d’acabar amb un simple
arrest domiciliari de vuit dies i el seu passi fulminant a la reserva, sinó que cal que enmarcar-ho en el context d’unes
Fuerzas Armadas sotmeses al poder polític i, per tant, sol·licitem la màxima pena d’acord amb la gravetat del fet.
Les entitats que,des de diferents àmbits, treballem en la recuperació de la memòria històrica democràtica, hem repetit
infinitat de vegades que el coneixement d’aquesta memòria és imprescindible per a què la societat tingui una visió
ajustada de la història i que fets com els que van antecedir al cop militar i la pròpia Guerra Civil, no puguin tenir cabuda
mai més en una societat democràtica com la nostra.
A Barcelona 9 de gener de 2006
Signants:
Associació Catalana d’Expresos Polítics, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica
del Baix llobregat, Associació del Pont de la Llibertat de l’Hospitalet Antrifranquista, Associació per al
Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT, Associació Enrique Lister, Fundació Pere Ardiaca
PRESA DE MESURES AL GOVERN ESPANYOL
Totes les Associacions signants d’aquest Manifest volem manifestar la nostra més ferma reprobació a lús i abús que el
Teniente General José Mena va fer, el passat divendres 6 de gener, de la nostra Constitució i de la vida en llibertat i
democràcia que la nostra Carta Magna regeix. El Teniente General José Mena presidia l’Acto del Día de la Pascua
Militar i, per la seva condició, a l’adreçar-se als presents en representació de S. M. el Rei, era evident que la seva
disertació hauria de tenir la categoria de discurs Institucional.
Entenent de manera interessada i malintencionada l’article 8 de la Constitució, Mena Aguado, a consciència, segons les
seves paraules, ha intervingut a un àmbit reservat al poder polític, intentant obrir una escletxa en la convivència pacífica
de les nacionalitats i regions que conformen l’Estat espanyol. Justament en un moment en el que la discussió de
l’Estatut de Catalunya, una vegada aprovat a la seu de la soberania catalana, el Parlament, amb prop del 90% de suport,
està on ha d’estar, segons la legislació vigent, a les Corts Generals de Madrid.
És preocupant que sigui un militar d’alt rang el que utilitzi l’esmentat article de la Constitució per posar sobre la taula
una clara amenaça, la intervenció de l’Exèrcit, sotmès al poder polític, en el cas que Catalunya, principalment,
sobrepassi, segons els seus criteris, els límits d’una Constitució aprovada pel poble espanyol i els límits de la qual són
els que el poble espanyol vulgui que siguin.
Ens preocupa també la falta de condemna contundent per part del Partido Popular davant d’una actitud clarament
anticonstitucional d’un dels caps de l’Exèrcit, limitant-se a declarar que és “el reflejo de la stuación que estamos
viviendo (sic)” donant com a natural que un alt comandament militar expressi una clara amenaça de caràcter colpista
contra el poder polític al que està sotmès.
Resulta inquietant que Mena Aguado realitzi aquestes declaracions en un acte públic castrense a dos mesos del seu pas a
la reserva. Davant d’això ens preguntem fins a quin punt ha sortit voluntari per a expressar el que determinats cercles
polítics de la dreta i dels militars estan pensant en veu baixa.
El cessament immediat i l’arrest de Mena Aguado per part del Govern no és res extraordinari, sinó el resultat lògic del
funcionament d’un Estat de Dret. Però la depuració de responsabilitats de Mena Aguado no han d’acabar amb un simple
arrest domiciliari de vuit dies i el seu passi fulminant a la reserva, sinó que cal que enmarcar-ho en el context d’unes
Fuerzas Armadas sotmeses al poder polític i, per tant, sol·licitem la màxima pena d’acord amb la gravetat del fet.
Les entitats que,des de diferents àmbits, treballem en la recuperació de la memòria històrica democràtica, hem repetit
infinitat de vegades que el coneixement d’aquesta memòria és imprescindible per a què la societat tingui una visió
ajustada de la història i que fets com els que van antecedir al cop militar i la pròpia Guerra Civil, no puguin tenir cabuda
mai més en una societat democràtica com la nostra.
A Barcelona 9 de gener de 2006
Signants:
Associació Catalana d’Expresos Polítics, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica
del Baix llobregat, Associació del Pont de la Llibertat de l’Hospitalet Antrifranquista, Associació per al
Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT, Associació Enrique Lister, Fundació Pere Ardiaca
Llegir Més
15 març 2006
CMHD Catalunya
Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya
Portal de l'Àngel, 42
Barcelona
coordinadoramh(arroba)gmail.com
Disseny i administració web: 
MètoDes: Producció Cultural
